Category Archives: juvenil

Sèrie Stravaganza, de Mary Hoffman

Hi ha llibres que impacten, que quan els llegeixes tens la sensació d’estar-los devorant com si fossin el teu plat preferit i que quan els has acabat et quedes amb ganes de tenir-ne més. Tot això és el que em va passar quan vaig llegir el primer llibre de la sèrie Stravaganza, una sèrie que va dirigida a lectors adolescents i pre-adolescents. Stravaganza, ciutat de les màscares em va caure a les mans per casualitat quan l’adolescència per mi només era un record infestat de moments incòmodes i esclafides de riure incontrolable. Era l’època del furor amb Harry Potter. Que si màgia, que si bons molt bons i dolents dolentíssims, el bé i el mal, aventures en terres imaginàries barrejades amb llocs reals… I Stravaganza, ciutat de les màscares em va recordar força al Harry Potter, però alhora era prou diferent com perquè la història pogués compartir èxit a les llistes de súper vendes sense prendre el lloc d’honor als nens mags i sense haver de quedar titllat com a còpia harrypotteresca. I és que una cosa és que ens agradi un tema, però quan ens inunden les llibreries amb obres del mateix pal i les ofertes lectores es limiten a repetir una fórmula això és prendre el pèl als lectors.

Amb el temps vaig descobrir amb alegria que Ciutat de les màscares seria el primer d’una trilogia. En vaig llegir el segon, Stravaganza City of Stars i el tercer, Stravaganza City of Flowers. I em van encantar. Tant o més que el primer. Em van tenir captivadíssima no només perquè em van portar a una Siena i una Florència respectivament, sinó perquè estaven plens d’aventures, de viatges en el temps, de tradicions i festes toscanes que he viscut… I igual que Ciutat de les màscares, em van fer venir moltes ganes de visitar Itàlia de nou. Continuava pensant que eren llibres genials, carregats de potencial, novel·les que comptaven amb totes les característiques ideals per atraure tant el públic jove com els pares dels lectors adolescents. M’imaginava a mi mateixa, en el futur, llegint la trilogia amb els meus fills al llindar de l’adolescència, comentant-ne les escenes, les gestes i sobretot, portant la família a la Toscana i buscar-hi les similituds i diferències amb la Siena i la Florència que ens descriuen els llibres. M’ho vaig passar tan bé. En tinc tan bons records, de City of Stars i City of Flowers… Passat un o dos anys més vaig descobrir que la trilogia s’havia convertit, de fet, en una sèrie de sis llibres. A mesura que anaven sortint me’ls anava empassant: Stravaganza, City of Secrets i Stravaganza, City of Ships. Al quart, continuem viatjant en el temps i l’espai: de l’Anglaterra del segle XXI ens traslladem amb en Matt, el protagonista principal britànic, en un món paral·lel de la Itàlia del segle XVI. I a City of Ships, la Bel, ens porta a Ravenna.

L’esquema és el mateix a tots els llibres de la sèrie. Un jove d’una ciutat contemporània anglesa aconsegueix un talismà, sovint un objecte antic o vell, que li permet viatjar en el temps. El fet de viatjar així converteix el jove en un Stravagante (o viatjant en el temps) i el personatge es transporta sempre a alguna ciutat de Talia, una Itàlia fictícia del segle XVI que ens recorda moltíssim a la Itàlia de debò. Per exemple, a Ciutat de les màscares anem a Bellezza, que és Venècia; la ciutat de les estrelles és Siena, on celebren el Palio i on cada contrada té un símbol del zodíac (d’aquí li ve el nom de «les estrelles»); la ciutat de les flors és, evidentment, Florència i el lector coneix els di Chimici (pronunciat quimitxi); Fortezza, l’equivalent a Lucca, és l’últim exemple de la sèrie i segur que els que coneixen la ciutat en sabran endevinar el motiu de l’origen del nom.

Per als que hem visitat aquestes terres italianes, és un goig poder-les veure des d’una perspectiva que barreja el fictici amb el real. És fantàstic reviure les festes, trobar-se en un altre segle i conèixer, encara que sigui de manera mig fictícia, com era la vida aleshores… Els noms que Mary Hoffman escull per les seves creacions de Talia són sempre molt ben encertats i les descripcions d’allò que els toca viure als personatges, les aventures que tenen i els perills que corren sempre m’han fet pensar que l’autora, a part de voler-nos fer passar una bona estona llegint, ens ha volgut oferir una mica de coneixement cultural de cada ciutat on ens porta. Amb cadascun dels seus llibres de Stravaganza he tingut unes ganes imperioses de viatjar a Itàlia immediatament. Evidentment un no pot deixar-ho tot empantanegat i fotre el camp a l’aeroport així com així, però el cuquet de la curiositat que se m’ha instal·lat a dins gràcies a aquestes lectures no marxa i tot i que no puc visitar Itàlia tan sovint com m’agradaria, les ganes hi són, els somnis es mantenen vius i mentrestant m’imagino com serà quan agafi els nanos i els pugui dur, per exemple, a Ravenna i ensenyar-los els mosaics dels quals es parla a City of Ships.

Malauradament, la meva predicció sobre l’èxit de Stravaganza no va ser gaire encertada a nivell català, ja que a part del primer llibre, la resta no han estat traduïts. Un no sap mai del cert per què unes obres arriben a les prestatgeries de totes les cases i per què d’altres que considerem tant o més bones no es queden ni al llindar de la porta. L’únic que se m’acut és que Stravaganza, ciutat de les màscares, no va gaudir del suport de cap equip de màrqueting com el d’en Harry o La noia del tren. Potser si n’haguéssim vist pòsters a les parades del bus o a les finestres del tren, si hi hagués hagut pancartes penjant dels fanals de la ciutat, els lectors hauríem sabut que existia, i les vendes haurien pujat. Sovint, si el primer llibre d’una sèrie arriba a súper vendes, això en garanteix la traducció de la resta de llibres que el segueixen, o com a mínim del segon.

Sigui com sigui és una llàstima que en català ens hàgim perdut les aventures dels Stravaganti. A Europa, lectors italians, francesos, alemanys, holandesos, i portuguesos poden gaudir dels viatges en el temps dels joves que aterren per art de màgia a l’Itàlia Renaixentista que ha creat Mary Hoffman. Desgraciadament, Stravaganza no és l’única sèrie que es tradueix a idiomes europeus però no al català (veg. Tales of the City). Ens estan dient, doncs, que a Itàlia, França i Holanda, per exemple, els joves llegeixen més que a Catalunya? O que algú en aquests països ha apostat per unes obres que a Catalunya s’ha decidit ignorar? I si és així, em pregunto: qui decideix les obres que hem de llegir els catalans?

 

Fitxa tècnica de la sèrie:

Títols:

Stravaganza, City of Stars

Stravaganza, City of Flowers

Stravaganza, City of Secrets

Stravaganza, City of Ships

Stravaganza, City of Swords

Autora: Mary Hoffman

Editorial: Bloomsbury

Anys de les publicacions: 2002-12

 

Advertisements
El Bloc del Programa d'Acompanyament Educatiu

Èxit escolar i estímul de la creativitat a l’abast de tots

Racó per llegir

Un espai de literatura

La invitació a la lectura

Pàgina personal de Jaume Centelles

Viu i llegeix

M'agrada llegir

Treballem la llengua i literatura catalanes

blog de literatura estrangera que (encara) no ens ha arribat en català