Category Archives: novel·la gràfica

The Property, de Rutu Modan

tapa-llibre-the-propertyNo acostumo a llegir còmics ni novel·la gràfica i feia dècades de l’última vegada que en vaig llegir un. Suposo que és perquè quan llegeixo m’agrada trobar moltes paraules i que siguin aquestes les que em guien dins un nou món. No vull que la vista se’m distregui mirant coses que no són lletres, vaja. Ara bé, qui hagi donat un cop d’ull a les entrades del blog, s’adonarà que aquestes dues últimes són precisament d’allò que dic que no llegeixo. I tenint en compte que d’entrades n’hi ha poc més d’una vintena, el tant per cent de lectures-que-no-llegeixo és força elevat. Ha estat casualitat, senzillament. Res de planejat. L’anterior, una troballa de les emergents Little Free Libraries del barri. I aquesta, obtinguda a la conferència de l’Associació de Traductors Literaris d’Amèrica (ALTA, en anglès), on no només vaig descobrir aquesta novel·la gràfica i altres autors que desconeixia sinó l’associació en si.

Una conferència pensada perquè els traductors literaris dels Estats Units puguem donar-nos a conèixer (en aquest sentit, molt poc útil per a qui tradueix al català, tot i que sí que vaig conèixer alguns dels acadèmics que tradueixen del català) i puguem comentar estratègies traductores, sortides del camp professional, estat de la traducció literària al país… i sobretot, sobretot, per donar-nos l’oportunitat de sortir de casa i parlar amb gent com nosaltres. Perquè com se suposa que un ha de fer coneixença amb altres traductors literaris si tots treballem engabiats a casa?

A part de fer amistats i ampliar el coneixement professional a l’ALTA39 també vaig aconseguir una sèrie de llibres estrangers traduïts a l’anglès entre els quals hi ha The Property, de Rutu Modan. Contra tot pronòstic (al cap i a la fi jo no vull dibuixos als meus llibres) les vinyetes de The Property em van encantar. I la primera de totes, la de la part interior de la portada, vaja, aquella em va fer venir ganes de fondre’m i ficar-m’hi a dins. Però a veure, comencem pel principi. Un llibre de tapa dura, d’una qualitat excel·lent (i un preu que ho demostra, vint-i-cinc dolaritos pre-IVA, que aquí, aquest, sempre ens el claven després), amb colors vius, d’una llengua de la qual no conec gairebé res, i una història lligada amb el passat dels jueus a Varsòvia de la qual no havia llegit mai cap obra, em despertava curiositat. I molta, perquè això que tots aquests elements em fossin desconeguts volia dir que m’estava perdent una part de la vida.

O sigui, si les coses passen i no ho sabem, rai. Però si passen i després descobrim que han passat, ostres, fot ràbia, tu. I un es pregunta, i jo on era? Com és que no ho sabia? I amb els llibres a mi em passa això.

On era jo que no sabia que Rutu Modan és famosa en el món editorial del seu país? Que els seus llibres s’han traduït a diferents idiomes entre els quals hi ha el castellà de mà d’una traductora catalana? Que fins i tot ha guanyat un premi espanyol del còmic (El Haxtur 2014de El Wendigo)? (Segurament m’estava en algun racó del planeta amb una novel·la –repeteixo, sense dibuixos– entre les mans. Ai, ai, ai, que em cal obrir horitzons…)

A The Property se’ns explica la història d’una àvia i una néta d’Israel que van a Varsòvia després de la mort del fill de la dona per arreglar els papers sobre una herència al país. D’una banda veiem la ciutat a través dels ulls de la néta, que la coneix per primera vegada com a turista, i la veiem també a través dels ulls de l’àvia que hi havia viscut de jove fins tot just abans que esclatés la Segona Guerra Mundial. Els contrastos i les reaccions d’una i altra estan molt ben interpretats, tant en el diàleg com amb el dibuix i em van fer pensar com veuran els meus possibles néts estrangers la meva ciutat. Per mi, igual que a l’àvia de The Property, tornar a la meva ciutat natal em desperta sensacions i records m’arrenquen no-sé-què de dins. Per l’individu expatriat que reviu el passat, l’enderroc d’un edifici antic i l’aparició d’un nou hotel o centre comercial no és símbol de futur i avenç, és la mimi amputació d’una part d’ell mateix. El record queda, sí, però quan després li expliques al teu fill/nét: «aquí, quan jo era petit hi havia la pastisseria on cada setmana la meva mare em comprava un tortell de crema per berenar. I en acostar-nos-hi, en sentíem l’olor que s’escampava carrer enllà i jo volia baixar corrents…» pel teu fill/nét, allò és del tot irrellevant. I què que ara hi hagi una botiga de mòbils/fulards/bosses d’imitació/bijuteria? Així és la vida, pensa ell.

També hi ha el factor idioma. La llengua materna de l’àvia, el polonès, no és la llengua materna de la néta, a qui li cal contractar un traductor per moure’s per la ciutat i desxifrar els documents que porta.

L’àvia de Varsòvia pateix una sèrie d’alts i baixos emocionals al llarg de l’estada a la seva antiga ciutat. Mentre que la néta, l’únic daltabaix que viu és el desencís amorós amb un jove local. I tot i així el duo àvia-néta s’avé molt bé i completen unes vacances inoblidables tant per l’una com per l’altra amb un resultat carregat de bons records i un futur ple de possibilitats per a elles -i per al lector, que havent descobert l’autora-il·lustradora s’anima a llegir més obres seves.

I ara sí, la propera entrada serà d’una novel·la sense dibuixos i amb molta, però molta lletra.

 

Fitxa tècnica del llibre (de la versió en llengua anglesa):

Títol de l’obra: The Property

Autora i il·lustradora: Rutu Modan

Traductora de l’hebreu a l’anglès: Jessica Cohen

ISBN: 978-1-77046115-4

Editorial: Drawn & Quarterly              Any: 2013

 

 

 

 

 

 

 

 

Advertisements
El Bloc del Programa d'Acompanyament Educatiu

Èxit escolar i estímul de la creativitat a l’abast de tots

Racó per llegir

Un espai de literatura

La invitació a la lectura

Pàgina personal de Jaume Centelles

Viu i llegeix

M'agrada llegir

Treballem la llengua i literatura catalanes

blog de literatura estrangera que (encara) no ens ha arribat en català